dijous, 16 d’octubre del 2014

Hola, UPF.

Marina. Pujo les escales mecàniques... Gent. El cor em batega fort... Suspir dens i profund. Molts cotxes, molt fum. El Parc de la Ciutadella i l'olor de zoològic. Em relaxo per segons. Segueixo caminant sense coordinar bé les cames. Em costa. Les mans a les butxaques, o fora? Trec el mòbil. 8,41. Déu meu. Cada vegada hi ha més gent adolescent. Cada vegada més ràpid. Cada vegada coordino menys. Cada vegada més nerviós. Cada vegada més fort. Puja la intensitat del cap. Estic nerviós perdut. El cor em batega al front del cap. Les mans estan gelades i tinc calor. Trec suor glaçada, d'aquella que et deixa amb un malestar al cos, per si fos poc. Bum. Bum. Bum. Com si fos una cursa, veig cada vegada més a prop l'arribada. És on he volgut ser. És aquí. Benvingut a una nova vida.

Una noia andalusa. Està sola i sembla estar com jo. Hola! Ets de primer curs? Sí, sí... Bé... Sí, doncs... Com et dius? Maria, y tu? Ricard, haha.  D'on ets? Extremadura. Ah, okay, bueno, vives aquí? Sí, ahora sí. Háblame en catalán, tengo que escucharlo más todavía. Ah, okay. Immersió lingüística. Bé, deixa-ho córrer. I... Fas polítiques? No, hago criminología. Ah, okay. Pues... Bé, vaig a preguntar a aquests a veure si... Adéu! Féu polítiques? Sí, sí! Ah, em dic Ricard. Molt bé, vine amb nosaltres!

Arribo a classe. Unes 160 persones. La gent expectant. Hola, com et dius? Ricard, i tu? Oscar! Ah, coneixes algú? Així em vaig agafar com una paparra al primer amic d'universitat. Miro i miro. On ets? On volies ser. Edifici 40. Una nova vida per estrenar. 17 de Setembre de 2014, el dia que vaig sortir de la Immaculada Concepció de Lloret de Mar. El dia que vaig deixar enrere un camí ple de victòries i derrotes, amistats i moltes lliçons de vida. Universitat. Pompeu Harvard. Color vermell.

Em costen els canvis. Recordo en Marc. Em va marcar: A ningú se'l posa en situacions que no pugui superar. Treu l'orgull i planta cara. 

1 comentari: