SIRIUS BC 6 - 56 C.B. KNAUF INDÚSTRIES VALLIRANA
Permetré sempre que es perdi un partit. No permetré mai que no es jugui amb
ganes, amb il·lusió i amb sacrifici.
Així, no. El partit ha tingut una sola cara. Un partit on els jugadors han
caminat pel camp com si fossin jugadors de la NBA. O com si el fet que l'equip
rival ja s'hagués presentat amb només set jugadors legitimés el fet que no es
jugués amb ganes.
Així, no. Amb els braços creuats a la pista. Amb passades on el vol de la
pilota Airways feia una trajectòria
amb forma de globus. Amb càntics a la banqueta que es transformaven d'ajuda a
l'equip en riure's dels nostres companys.
Així, no. Jugar sense ganes. Incomplint l'única cosa que els havia demanat.
Actitud i ganes de lluita, deixant-se la pell a cada pilota.
Així, no. Tenint por al contacte perquè
els rivals són més forts. Potser es tractarà que vingui la Mare de Déu i
ens beneeixi un altre cop, o que arribi Popeye i de cop i volta ens faci forts.
Potser es tractarà, potser, de posar-hi nassos a l'entrenament i al partit.
Així, no. Celebrar una cistella està bé, però si esperem algun dia
competir, haurem de deixar de celebrar les cistelles - els jugadors - com si
fossin gols. En comptes de celebrar-ho, podríem estar defensant a l'altre
cistella mentre ens fiquen l'enèsima cistella per descuit i desconnexió.
Així, sí. Amb actitud, com a
l'anterior partit. Amb il·lusió. Amb ganes. Amb més treball. Amb més força. Amb més esperit
crític. Perdre de cinquanta punts no ens legitima per baixar els braços. Em
sembla que no he sigut capaç de fer-los entendre que jo no vull estar perdent
tota la vida de seixanta punts.
Repeteixo. Perdre serà sempre perdonat. Perquè perdre forma part de
competir. Llavors, perdre, és més aviat ser vençut. Per mi, un perdedor és
aquell que no es deixa la pell a la pista. I avui, com a equip, hem donat una
imatge que no vull que es torni a repetir.
Visca el Sirius BC,
Millorarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada