Parafrasejant Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent. El nostre
objectiu també és la independència. Sí, però la independència de recursos dels
nostres jugadors. Dotar de suficients recursos perquè, per ells sols, puguin
percebre situacions, prendre decisions òptimes i finalment executar-les
correctament.
Amb una mitjana d'alçada d'uns, suposem, quinze centímetres menys que
l'altre equip, potser és coherent plantejar un exercici on es trobin a mi com a
defensa - quasi bé tant alt com algun jugador del C.B. La Palma.
L'arribada d'en Ziwei ens dotarà de més solucions. Un jugador que s'ha
agrupat ràpidament al grup i del qual m'alegro especialment pel seu primer
partit a casa. No m'agrada fer referència als jugadors, però avui també
m'agradaria fer referència a l'Ouxian. Sens dubte, el millor partit del que
porta fins ara jugant a bàsquet. Amb el seu físic corpulent, i anant als
rebots, podem treure un jugador xinès amb bona tècnica, potència i corpulència.
Més coses positives. Hem tingut algun moment de xispa puntual que, ajudat perquè jugaven a l'equip rival en aquells
moments els jugadors menys dominants, ens han permès guanyar un període, el
segon, per 6 a 4.
M'he fixat amb els detalls de generositat dels vostres fills quan aixecaven
els jugadors de terra. No ho dic gaire però és molt gratificant veure el
respecte al rival.
També he vist que han millorat les passes de sortida i la coordinació de
les entrades, conceptes que anirem treballant molt i que, segur, acabaran el
curs exercint bones execucions properes a cistella.
Finalment, i veient que els equips rivals estan més dissenyats per
pressionar i ofegar que per jugar amb ordre i sentit - sincerament, tot i que
tenen molts més recursos tècnics i millors preses de decisions - no entenc
perquè, precisament amb un equip inferior com el nostre, no aprofiten per
formar jugadors més bons practicant coses que a nivell competitiu potser són
els seus punts febles. No entenc perquè no deixen de pressionar a tota la pista
quan ja guanyen de més de cinquanta punts. Per sort, l'Ipsi - l'últim partit de
la fase anterior - sí que ho va fer.
I tampoc entenc el criteri de l'àrbitre. Xiulava correctament totes les
accions. Però un equip de nivell D1 que té problemes per botar sense fer passes
de sortida, trobo absurd que li xiulin tres segons als jugadors interiors. Això
és portar la norma a un extrem que no entenc. Hi ha una cosa que es diu Fair Play. Deixa jugar!
No acostumo a parlar d'allò que no em pertoca, però com a formador de nens
em venia de gust que sabéssiu aquest punt d'opinió, òbviament, molt personal i
tant bo com els altres.
Sigui com sigui, veient l'actitud dels rivals, concentraré més esforços en
la sortida de pilota en joc. Perquè si no posem la pilota en joc, difícilment
arribarem a l'altra pista. Potser sí, i això és responsabilitat meva, que hauré
de posar més èmfasi en aquest aspecte.
Anàvem lents. Anàvem lluny. El millor de quedar-nos en aquesta fase és que
podem posar-nos a prova contra els mateixos equips de la fase anterior i
comprovar, com si fossin exàmens iguals, si hi ha hagut una progressió
comparada respecte els altres equips. I l'equip va millorant.
Anàvem lents.
Anàvem per la independència.
De recursos.
Dels nostres jugadors.
P.D. L'equipatge rosa m'encanta. Nois de rosa. Els colors no entenen de
gèneres. I, això, també forma part de la nostra filosofia.